12è Festival Gollut
Presentació
L'Art del Desengany
Vivim temps estranys. Confusos. Sovint absurds. I davant d’aquest panorama, una de les armes més potents que tenim és l’humor. Un humor que no banalitza, sinó que transforma. Que no resta profunditat, sinó que la fa digerible. Que ens ajuda a mirar la realitat de cara… i, alhora, a obrir-hi finestres.
Així neix el lema d’aquesta 12a edició: “L’art del desengany.”
Un desengany que no és un final, sinó un punt de partida. Per continuar. Per resistir. Per seguir fent-nos preguntes i provocant reflexions. I, sobretot, per fer-ho plegades. Perquè l’humor, quan és llucidesa, és també una manera radical de seguir sent, malgrat tot.
Enguany, el festival es presenta en format de mostra compacta i intensa: quatre dies de cinema amb esperit crític, mirada compromesa i ganes de remenar consciències. Però també amb la voluntat de fer-ho amb una rialla als llavis —encara que a vegades, aquesta rialla punxi una mica, perquè el riure no sempre és amable.
La programació ens convida a un viatge per diferents formats i temàtiques, i ens acosta a l’humor des de diverses intensitats: des de la sàtira fins a l’absurd domèstic, passant pel retrat social, la memòria col·lectiva i aquella comicitat que ens ajuda a sobreviure quan tot sembla ensorrar-se.
Més enllà del cinema, oferim activitats paral·leles que amplien l’experiència: espais per aprendre, compartir, pensar i fer comunitat.
Enguany també fem un reconeixement molt especial. Volem reconèixer Queco Novell per la seva trajectòria com a comunicador i actor, i especialment per la seva mirada irònica i crítica sobre la realitat del país. Però aquest premi no és només per ell, sinó per tot l’equip del programa Polònia, un referent imprescindible del nostre ADN cultural i polític. Polònia és un exemple de com fer humor amb intenció, sense perdre ni profunditat ni compromís, i això és precisament el que volem posar en valor.
Reivindiquem la descentralització de la cultura de qualitat, perquè tothom ha de tenir accés a espais on pensar, emocionar-se i compartir. Fer-ho des del territori és, també, una forma de resistència.
El festival no busca donar respostes, sinó obrir espais de conversa, sembrar preguntes i generar comunitat.
L’art del desengany és saber mirar el món… i continuar-hi sent.
Amb cinema, amb sentit crític i, també, amb humor.
Perquè l’humor és resistència.
Marina Saura Olivella
Directora del Festival
Mostra de Cinema
Films projectats
12è Festival Gollut
L'ART DEL DESENGANY
Llargmetratges
EL AGENTE TOPO
Maite Alberdi 2020, 90′, Chile
Rómulo es un detective privado. Cuando una clienta le encarga investigar la residencia de ancianos donde vive su madre, Rómulo decide entrenar a Sergio (83 años), que jamás ha trabajado como detective, para vivir una temporada como agente encubierto en el hogar. Ya infiltrado, con serias dificultades para asumir su rol de “topo” y ocultar su adorable y cariñosa personalidad, se acaba convirtiendo, más que en un espía, en un aliado de sus entrañables compañeras.
DOMINGO, DOMINGO
Laura García Andreu. 2023. 71 min. VOC
Domingo Domingo, un petit agricultor de les Alqueries, ha creat en secret una mandarina de gran qualitat: àcida, sucosa i lleugerament dolça. En un mercat dominat per multinacionals que patenten les millors varietats, somia viure de la terra seguint la tradició familiar. Amb l’esperança de fer-se ric, viatja a la Fira de Berlín per vendre la patent al gran mercat internacional.
SOBRE LO INFINITO
Roy Andersson. 2019. 76 min. VOSE
Una reflexió poètica sobre la vida amb tota la seva bellesa i crueltat, esplendor i banalitat.
De la mà d’una narradora a l’estil de Xerazade, viatgem per moments quotidians i històrics.
Una parella flota sobre Colònia en guerra, un pare lliga les sabates a la seva filla sota la pluja.
Sobre lo infinito és un calidoscopi d’allò eternament humà: una oda a la vulnerabilitat de l’existència.
Mary and Max
Adam Elliot, 2009, 92 minuts. VOSE
Mary és una nena solitària que viu als afores de Melbourne; Max, un home jueu amb Asperger que viu a Nova York. Tot i les seves diferències, s’escriuen durant vint anys, compartint una amistat inusual que desafia la distància, el temps i les ferides de la vida. Amb humor i tendresa, la pel·lícula explora temes com l’autisme, l’obesitat, l’ansietat, l’alcoholisme i les diferències religioses.
Canino
Yorgos Lanthimos. 2009. 96 min. VOSC
Una família (pare, mare i tres fills) viu als afores de la ciutat en una casa envoltada per un mur alt. Els nens, per decisió dels pares, no han sortit mai de la casa ni han tingut cap contacte amb el món exterior. La seva educació, les seves aficions, jocs, etc., s’ajusten al model imposat pels pares. L’única persona amb permís per entrar a la casa i trencar el seu estricte aïllament és la Christina. El regal que fa a una de les filles tindrà conseqüències importants.
Weekend
Jean-Luc Godard. 1967. 105 minuts. VOSE
Una parella burgesa emprèn un viatge cap a la casa dels pares d’ella amb l’objectiu d’aconseguir la seva herència. Al llarg del trajecte, es veuen immersos en un món caòtic, violent i absurd, on el col·lapse social i moral es fa evident. Amb un estil provocador i trencador, Week-end és una crítica ferotge al consumisme, a la hipocresia de la societat moderna i a la decadència dels valors occidentals.
L'orgia
Francesc Bellmunt. 1978. 101 min. VOC
Un grup de joves barcelonins progres munten una orgia de cap de setmana com un acte d’alliberament d’un seguit d’inhibicions que creuen superades. El guió fresc i entretingut de Juanjo Puigcorbé i Francesc Bellmunt, basat en una història real d’uns quants alumnes de l’Institut del Teatre, va originar un tipus de comèdia genuïnament catalana que Bellmunt conreà abastament.
El film parla amb naturalitat de molts tabús heretats del franquisme i arriba a tenir un valor documental tot i ser una ficció. A més, el seu magnífic final esdevé tota una provocació.
It Must be Heaven
Elia Suleiman. 2019. 97 min. VOSE.
Elia Suleiman fuig de Palestina a la recerca d’una nova terra d’acollida, abans d’adonar-se que el seu país d’origen encara el segueix com una ombra. La promesa d’una nova vida es transforma ràpidament en una comèdia de l’absurd. Per lluny que viatgi, de París a Nova York, alguna cosa li recorda la seva terra natal.
Un conte burlesc que explora la identitat, la nacionalitat i la pertinença, en què Elia Suleiman fa una pregunta fonamental: on podem sentir-nos “com a casa”?
Curtmetratges
avistament 1978
Guillem Miró. 2020. 8 minuts. VOC
Un jove mallorquí confinat a Barcelona explora el seu poble amb Google Maps i descobreix estranys fenòmens vinculats a un antic avistament extraterrestre.
maruja
Berta García-Lacht. 2022. 14 minuts. VOE
Maria Antònia Bravo García, més coneguda com a Maruja, viu amb el seu marit a Sant Ildefons, un barri de classe obrera de Cornellà, a la perifèria de Barcelona. Té 87 anys, s’avorreix a casa i sovint surt al carrer a buscar una mica d’aire fresc que li arranqui un somriure, sempre amb el seu carret de la compra.
setmana santa
L’excusa de l’oca Mahdy Abo Bahat i Abdo Zin Eldin 2023. 25′. Egipte, Regne Unit. VOSE. Digital.
Durant la Setmana Santa amb la seva àvia devota, en Gerard desenvolupa una relació intensa amb Jesús. La processó de Divendres Sant marca el seu despertar sexual, confonent amor diví i desig carnal.
primer contacte
Gerard Miró. 09’26 minuts. 2021. VOC
Un astronauta navega sol per l’espai des de fa 13 anys, 7 mesos, 2 dies, 5 hores i 2 minuts. La seva missió: trobar vida intel·ligent, però encara no ha trobat res…
Diògenes, el gos
Mateu Ciurana. 2014. 14,16 minuts. VOC
El filòsof Diògenes porta una vida absolutament austera. Passa al seu temps provocant al poder establert i fent reflexionar als seus conciutadans. Un dia rep notícia que el jove príncep Alexandre visita la ciutat. El curt és una transposició als temps actuals de cèlebre trobada entre Diògenes de Sinope i Alexandre Magne a la Grècia clàssica.
PREMI TRAJECTORIA I CONVERSA AMB QUECO NOVELL
Premiem Queco Novell per la seva mirada irònica i crítica com a comunicador i actor, i amb ell, tot l’equip de Polònia, un programa essencial de la nostra cultura política i un exemple de com fer humor amb profunditat i compromís.
Seguidament la periodista Mònica Pagès conduirà una conversa amb Queco Novell per parlar sobre l’humor amb mirada crítica, el compromís i la sàtira com a eina de reflexió.
tALLERS
L’AUDIODESCRIPCIÓ I LES SEVES POSSIBILITATS EXPRESSIVES
Taller a càrrec d’Aleix Castany Jaen, persona amb baixa visió graduat en Història de l’Art i estudis fílmics, audiodescriptor cultural i actor.
El taller presenta una nova perspectiva al’hora de pensar i crear les audiodescripcions en l’àmbit cinematogràfic fugint de la neutralitat i apostant per una locució empàtica que dialoga amb l’emoció dels films.
Agafarem consciència de la pluralitat de contextos perceptius que habiten les sales de cinema, de la diversitat d’un teixit social que moltes vegades queda invisibilitat. Farem una aproximació a les principals eines d’accessibilitat centrant-nos en l’audiodescripció. Ens aproparem a aquesta eina analitzant com es generen i quines són les seves possibilitats expressives.
DIBUIXAR MÚSICA
Taller de col·lage animat “L’art del desengany” a càrrec de Rafa Castañer i Chus Portela.
Un taller en el qual posarem a disposició de les participants la mateixa tècnica i estratègia de producció cinematogràfica que s’ha utilitzat per crear el clip de promoció del festival.
Passarem una estona divertida seleccionant, dissenyant i animant els col·lages que farem al taller i donarem forma a les idees que sorgeixin.
Comptarem amb eines digitals i analògiques per inventar els sons de cada peça.
No cal tenir experiència, només esperit curiós i ganes de riure.
ESPECTACLE DE CLAUSURA
“Si fos una pel·lícula” Macarena Recuerda Shepherd En col·laboració amb Antic Teatre
Peça que explora les possibilitats del so en el cinema per pensar l’escena teatral. Un so que dramatitza, ficciona o resignifica les imatges que toca, que produeix estranyesa, humor o esdevé metàfora viatjant del versemblant a l’irreal. A través d’un dispositiu escènic centrat en l’experiència sonora, la peça ofereix una visió fragmentària i parcial del que passa a escena, convidant l’espectador a completar-ne el sentit amb la seva imaginació. Sons ambientals, diàlegs incomplets i atmosferes suggerents esdevenen eines per jugar amb la percepció, ficcionar el que no es veu i crear nous relats. El paisatge sonor actua com a narrador invisible, capaç de transformar l’espai, el temps i fins i tot el relat, fent del so el veritable motor de la ficció.