Les aigües que esculpeixen el foc

Al mig d’una platja, Les aigües que esculpeixen el foc segueix un viatge introspectiu i sensorial on el cos, en entrar en contacte amb el mar, es converteix en un portal. Les imatges revelen una fissura interior, un retrat emocional format per fragments de vidre: restes d’ampolles humanes llançades al mar, que amb el temps les onades i la sorra tornen suavitzades i polides. Aquest procés natural funciona com a metàfora de la transformació emocional i la possibilitat de guarir.

A partir del vidre de mar com a matèria i inspiració, es van construir paisatges en miniatura filmats mitjançant tècniques de microscòpia i registre subaquàtic. El mar actua com a força metamòrfica i la platja com a espai sagrat on la matèria, el cos i la natura dialoguen en un cicle d’erosió i renaixement.